viernes, 17 de junio de 2011

Olé, Sampedro


Una entrevista a José Luis Sampedro, un maestro entre los jóvenes y los indignados.

                                    


                                    

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Gracias Plácido,
Un ejemplo de ser humano a quien habría que escuchar largamente.
Arcadi

xavier dijo...

Ja m'he vist el video gracies a l'enllaç d'en Pere. Un crack l'avi. M'encanta. Pero a banda de l'autoestimulació i la pujada emocional no fa res mes que presentar un missatge a una audiencia ja convensuda.
Es com el missatge de 'si bebes no conduzcas' vale ya lo se, ho tinc clar, he sentit el missatge dos mil cops i soc capaç de tornar a beure nomes per no sentir-lo mes. Pero al descerebrat que realment segueix bebent i conduint no li ha arribat cap dels dos-mil missatges.
Aqui tinc la sensació que passa el mateix, vale, ya lo se y que buenos somos todos, pero el missatge, la meme si li vols dir aixi, necessita altres coses per seguir creixent i l'avi no les aporta més enlla de donar-nos la seva benedicció.

Pere dijo...

Hola a tothom, doncs jo penso que, el senyor Sampdedro, ha portat una vida coherent i en tot moment ha lluitat per allò que ell ha cregut just. A l'hora d'intentar canviar el nostre món per un de millor, Ell, al igual que la resta de població, no disposa d'altres mecanismes que la seva paraula i la seva trajectòria vital. L'únic que pot fer és intentar convèncer, perquè si es dedica a conspirar o matar gent per aconseguir els seus ideals, ja estaríem parlant d'un altre polític de ... D'altra banda, els Estats disposen d'altres mecanismes: lleis, policia, exèrcits...; ah, i també dels mitjans de comunicació. Ja ens ho han recordat fa ben poc: l'ús de la violència és una prerrogativa legítima del poder polític. Aquesta violència la pot exercir de mil maneres, no només mitjançant la policia, també pot permetre el desnonament de milers de famílies, la retallada "irracional" de la nostra sanitat, bé no tant irracional perquè segur que ells disposaran de tots els mitjans públics i privats en cas que els necessitin, etc., etc., etc... L'únic que li queda al poble maltractat és convertir-se en la gota malaia que acabi per minar la resistència de la roca. A més a més, Sampedro sí que aporta sol·lucions: una societat en la qual tothom pugui dedicar-se a fer allò que li agrada, en la qual, el diner no sigui el més important, perquè fer allò que t'agrada és vida. La solució és una democràcia amb més protagonisme del poble i un sistema no fonamentat en la fal·làcia del capitalisme.

Publicar un comentario